Nil: el riu de la mort i de la vida
Institut Barres i Ones - Badalona
ESO 1r Cicle
jmonte3@xtec.cat, jgodoy4@xtec.cat, vareste@xtec.cat, dochando@xtec.cat, amunoz26@xtec.cat, gpelegi@xtec.cat, mgarc218@xtec.cat, mmichilo@xtec.cat, mbejar4@xtec.cat
.
Col.laboradors
Pregunta essencial, repte o servei
En què ens assemblem als antics egipcis?
Propòsit del projecte
Que l’alumnat esbrini en què ens assemblen als antics egipcis a partir de fomentar la indagació per respondre a cadascuna de les qüestions que sorgeixen, fomentant així en aquest la possibilitat d'assumir que a vegades tenim biaixos i que aquests es poden corregir aplicant el sentit crític i consultant les fonts necessàries. Alhora, mitjançant un enfocament globalitzat, i una mirada original i creativa, es promou que l’alumnat elabori un producte final innovador accessible a la resta de cursos, a mode de peça d'exposició i de reconeixement del temps i esforços dedicats.
Descripció del projecte
Partint de les idees prèvies de l'alumnat en relació a la societat egípcia, l'alumnat indaga i construeix nou coneixement de forma cooperativa i manipulativa per conèixer els trets fonamentals de la societat de l’antic Egipte. Se centra en diferents aspectes: ubica el riu Nil, descobreix aspectes diversos de la vida quotidiana (alimentació, oci i temps lliure), veu les principals característiques de l’art egipci, recrea la momificació d’una persona, coneix els fonaments de la religió i els mites, analitza els diferents grups socials, i esbrina les relacions de gènere d’aquell moment.
Creació d’obres o productes
Com a producte final l’alumnat replica un hipogeu de l’Antic Egipte al forat de les escales de l’institut, representant tots els elements treballats prèviament. Així, cadascuna de les activitats treballades a l'aula de forma manual i en què es busca que aflori la creativitat de l'alumnat, s'exposa en aquest espai compartit i accessible a tot l'institut. Entre les diferents línies s'estableixen pactes sobre què fa cada grup. Es contempla l'ús de la impressora 3D, de la talladora-gravadora làser, i del plòter de tall, com a estratègia complementària i engrescadora en la guarnició de l'hipogeu.
Col·laboradors externs
Museu Egipci de Barcelona, el qual facilita un seguit d’experiències i recursos a l’alumnat alineats amb el que es treballa al llarg del projecte. Per exemple, la possibilitat de simular el procés de momificació.
Preguntes connectores
- Quina era la finalitat de l’art egipci?
- Per què els egipcis momificaven els morts?
- Quins eren els mites i les divinitats a l’antic Egipte?
- Hi havia desigualtat a l’antic Egipte?
- L’esclavitud a l’antic Egipte existia realment?
- Per què era important estar a prop del riu Nil?
- Menjaven com nosaltres la societat de l’antic Egipte?
- Com passaven el temps lliure a l’antic Egipte?
Objectius d’Aprenentatge
- Comprendre la ubicació geogràfica i l'entorn natural de l'antic Egipte i la seva relació amb el riu Nil per veure com influeix en l'agricultura i l'ecosistema de la regió.
- Explorar la vida quotidiana, incloent l'alimentació, la vestimenta, l'escriptura, les ocupacions i els jocs, per entendre l'organització social i política.
- Conèixer els principals avenços tecnològics, les creences religioses i els costums, déus i deesses, per copsar amb els reptes i idealitzacions de l’època.
- Analitzar l'art, l'arquitectura i les piràmides que es conserven a dia d’avui per generar consciència sobre la importància de la preservació dels testimonis de la grandesa de l'antic Egipte.
- Aprendre a escriure jeroglífics per comprendre el simbolisme propi de l’època com a via de comunicació i transmissió de la cultura.
Reflexió
“He gaudit molt de les feines manuals, especialment l’elaboració del producte final, de les pintures, la creació d'objectes ceràmics i el taller d'escriptura jeroglífica”. (Leire, alumna de TPP de 1r) “El coneixement de l'Antic Egipte ha suposat el trencament de tòpics per la sorpresa de l'alumnat, com és l’existència de dones faraó, la inexistència de l'esclavisme, i l’estreta vinculació amb el medi natural”. (Joan M., docent coordinador del projecte)